Era un humil sabater que havia passat pel món de manera discreta, cristiana i honesta, adobant sabates al seu petit taller. Sempre havia donat almoines als pobres i als sense sostre, i havia complert amb totes les seves obligacions religioses; havia anat a missa i a combregar tots els diumenges i totes les festes de precepte, i també havia contribuït a la restauració del campanar i de l'altar major de la parròquia.
Quan va morir, la seva ànima piadosa i bondadosa va envolar-se lleugera cap al Cel, i quan hi va arribar, a la porta, hi va trobar Sant Pere. Aquell dia Sant Pere havia begut un didalet (o dos) de mistela, i mig de broma, potser sense pensar massa què deia, li va dir al sabater:
-Has viscut cristianament, has anat a missa tots els diumenges, t'has confessat sovint i sempre que has pogut has fet bones obres, de manera que t'has guanyat l'entrada al Cel. Ara, d'aquí un moment, hi podràs entrar, i llavors podràs contemplar eternament la Sagrada Majestat de Déu Omnipotent (i menjar tants pastissets de cabell d'àngel com vulguis). No com altres, que a causa de la seva impietat i de les seves males obres han anat a parar a l'Infern, i allí pateixen dolors indescriptibles a dins de les olles de Llucifer i els seus dimonis, plenes d'oli roent i sofre líquid. Ara bé, pensa una cosa: de la mateixa manera que Jesús, en un acte d'extrema generositat es va encarnar i es va deixar crucificar per tal de redimir tota la Humanitat, Déu ara ha pensat en tu per a un segon gran acte de redempció. Diu Déu que si tu, que has fet tot el que calia per poder entrar al Cel, fas ara el sacrifici de renunciar al teu dret d'entrar-hi i acceptes anar a l'Infern, Ell permetrà que totes les ànimes dels condemnats que ara penen a l'Infern tinguin una nova oportunitat per salvar-se. No estàs obligat a fer-ho, ets totalment lliure de decidir el que vulguis. Si vols ja pots entrar lliurement i sense cap mena d'impediment al Cel. Però ara saps que depèn de tu, de la teva generositat i capacitat de sacrifici, que els milions d'ànimes que cremen i pateixen a l'Infern tinguin o no tinguin aquesta nova oportunitat de salvació. Ets capaç d'aquest sublim acte de compassió, d'amor i d'abnegació?
Ningú sap què va passar, què va decidir aquell pobre sabater. Però diuen que abans, algun altre dia que Sant Pere potser també havia traguinyolat algun didalet de mistela (o dos, o quatre), ja havia fet el mateix plantejament a alguns candidats a entrar al Cel. I diuen que cap no va acceptar mai la proposta, cap no va estar disposat a acceptar aquell sacrifici. I que com més gran era la santedat d'aquelles ànimes que arribaven a les portes del Cel, més elaborats, persuasius i rotunds eren els seus arguments per justificar la seva negativa a acceptar la proposta. I també eren més petits els seus dubtes o remordiments pel fet de no ser capaços d'acceptar aquell gran sacrifici, aquella renúncia suprema d'una sola ànima, la seva, que hauria permès a totes les ànimes de l'Infern tenir una segona oportunitat.
Bé, son coses que diuen, però ves a saber...
