En relació a les fonts de documentació sobre l'Opus durant anys em vaig limitar a fer servir la "literatura oficial", és a dir, les publicacions del seu fundador i les d'altres membres de l'Opus. Vaig mantenir aquest criteri de forma rigorosa: volia que tot el que pogués dir de l'Opus, si feia referència a documents escrits, es basés només en aquest tipus de fonts.
Més endavant em vaig adonar que, de manera paradoxal, algunes referències "oficials" que volia utilitzar només les podia localitzar en publicacions alienes a l'Opus, a causa del secretisme amb què l'Opus gestiona part de la seva pròpia documentació. Un secretisme del tot legítim, però que si més no encaixa poc amb la reiteració d'absoluta transparència per part dels seus dirigents i portaveus. (1)
Aquesta curiosa realitat, la necessitat d'acudir a fonts alienes a l'Opus per tal d'aconseguir documentació oficial de l'Opus, va tenir una altra conseqüència. A aquestes publicacions jo només hi havia anat a buscar informació oficial, però és clar, també m'hi vaig trobar opinions i testimonis de persones que n'havien marxat. Sense haver-m'ho proposat, em vaig veure al mig d'aquell món que d'entrada havia evitat, el de la literatura crítica amb l'Opus.
I el que primer era una lectura casual (conseqüència "accidental" d'un altre objectiu) de mica en mica es va anar convertint en un "projecte de lectura" per ell mateix.
Inundat com estava fins llavors de documentació oficial i per tant favorable a l'Opus (amb independència que a mi aquells textos oficials sovint em servissin per formar-me una opinió desfavorable de l'organització), en aquell moment em va semblar interessant submergir-me en aquell altre tipus de publicacions. Em va semblar que el contrast d'aquests dos corrents d'opinió, de signe contrari, em seria útil per revisar la meva pròpia opinió. Una opinió que ja he reconegut diferents vegades i de manera explícita que no és favorable ni a la figura del fundador de l'Opus ni al mateix Opus com a organització.
En aquesta literatura no oficial (en la part d'aquesta literatura que he consultat, que segurament és petita, perquè no sóc cap estudiós del tema i el temps que li he dedicat és limitat) he trobat de tot, des d'opinions que no he compartit o tons que m'han incomodat, fins a opinions i tons que m'han semblat ponderats, adequats.
El cert és que m'he anat quedant atrapat en aquestes lectures, perquè a més m'ha passat una altra cosa: hi he anat trobant el que per a mi eren peces d'un trencaclosques, peces relacionades amb altres peces que ja tenia, i que m'han ajudat en alguns casos a dibuixar una mica millor algunes formes de fer, algunes escenes, alguns temes, alguns episodis. De vegades m'ha passat que he vist que alguna intuïció meva coincidia amb informacions que anava trobant, i llavors això em donava més seguretat en relació a alguna de les afirmacions que ja havia fet.
Aquestes lectures, i les noves reflexions sobre alguns aspectes de l'Opus que en alguns casos m'han provocat, també m'han servit per tenir més clar que els aspectes crítics de l'Opus que jo ja havia comentat no els havia tractat de manera exagerada, ni qualitativament ni quantitativament, sinó que ho havia fet fins i tot amb força moderació. És a dir, que de l'Opus se'n poden dir moltes més coses de les que jo he dit, i més contundents.
L'argument (repetit reiteradament des de l'Opus) que les afirmacions i opinions de les persones que han marxat de l'Opus com a norma no mereixen cap credibilitat perquè estan marcades pel ressentiment em semblen tan infantils com qualsevol altra generalització. De tergiversacions, exageracions, ocultacions, etc. n'hi pot haver exactament igual a una banda i a l'altra, tant a la banda de la gent de l'Opus com a la dels crítics amb l'Opus. (2)
Al capdavall, és cadascú, a partir del seu propi criteri i a través del seu propi esforç per ampliar les fonts d'informació i aprofundir les reflexions, qui ha d'anar construint, si vol, la seva pròpia opinió. Sobre el que sigui.
I és només això el que jo he intentat fer sempre que he parlat de l'Opus. Sense la pretensió d'atribuir-me, en cap moment, un presumpte monopoli de la veritat.
--
(1) La documentació a què em refereixo són les constitucions, reglaments, normes, cartes i comentaris del fundador i de les persones amb càrrecs directius dins de l'organigrama de l'Opus. De tota manera, al final la informació que he utilitzat d'aquesta procedència (recollida en publicacions no oficials) ha estat mínima, en comparació amb la resta de referències sobre l'Opus pertanyents a la literatura oficial i publicada en les publicacions oficials.
(2) Per exemple, per part dels crítics amb l'Opus, quan diuen que tot el que diu l'Opus és mentida. O per part de l'Opus, quan diuen que el que ells diuen és la veritat, "perquè parlen del que coneixen". Si de cas, la diferència és que en el cas de la literatura oficial hi ha criteris i postures més consensuats, "toca dir això", mentre que en el sector crític no hi ha aquesta uniformitat. Però que tot estigui més controlat no vol dir que sigui veritat (ni que no ho sigui).
