15 d’ag. 2018
11 d’ag. 2018
Misioneras del Santísimo Sacramento
Al carrer Aribau hi ha el convent de les "Misioneras del Santísimo Sacramento y María Inmaculada". Fa cantonada amb el carrer Madrazo, i a una porta que hi ha a aquest carrer hi ha un petit cartell:
"Problemas con las drogas? Narcóticos Anónimos, Grupo Grácia 99. Martes y jueves, 19 a 20,30h."
Hi ha moltes persones que gràcies als grups d'Alcohòlics Anònims o Narcòtics Anònims han aconseguit controlar els seus problemes amb les drogues.
Gràcies a les "Misioneras del Santísimo Sacramento", aquest grup concret de Narcòtics Anònims té un local per reunir-se. No és una excepció, altres convents, parròquies o esglésies també són generoses amb l'espai de què disposen.
Que jo sigui ateu (i de vegades menjacapellans), no vol dir que també sigui cec.
"Problemas con las drogas? Narcóticos Anónimos, Grupo Grácia 99. Martes y jueves, 19 a 20,30h."
Hi ha moltes persones que gràcies als grups d'Alcohòlics Anònims o Narcòtics Anònims han aconseguit controlar els seus problemes amb les drogues.
Gràcies a les "Misioneras del Santísimo Sacramento", aquest grup concret de Narcòtics Anònims té un local per reunir-se. No és una excepció, altres convents, parròquies o esglésies també són generoses amb l'espai de què disposen.
Que jo sigui ateu (i de vegades menjacapellans), no vol dir que també sigui cec.
10 d’ag. 2018
Vidres trencats i serps verinoses
"¡L'infern!... ¡Quina cosa més terrible! Si et condemnessin a estar-te en una habitació tancada i aparedada, sense cap obertura, sense veure-hi ni la més petita escletxa de llum, sense haver-hi res per a reposar jamai; i a terra tot ple de vidres trencats, esbarzers amb fortes punxes i serps verinoses que contínuament mossegen... i tot roent de foc... ¡I això no sols un dia, ni una setmana, sinó tota la vida! Només de pensar-hi ja t'esgarrifes. És cosa molt més terrible l'infern i dura per sempre més."
Just abans d'aquest fragment, hi ha aquest altre:
"Un dia o altre has de presentar-te davant de Déu, qui t'ha de judicar. Ni la més petita falta passarà per alt davant de sa mirada divina que tot ho veu i tot ho sap. L'Àngel de la Guarda estarà present per donar testimoni de tot lo que t'ha vist fer i sentir dir. I el dimoni també t'acusarà de les faltes i pecats en què t'haurà pogut fer caure. Considera l'horror de l'ànima al presentar-se davant aquest Jutge i testimonis, si s'hi presenta sense la vestidura de la gràcia de Déu, perduda pel pecat mortal. Ja no és filla ni amiga de Déu, qui l'ha de condemnar a les penes eternes de l'infern... allà amb Llucifer i demés dimonis, amb Judes i altres lladres, assassins i renegaires escandalosos."
Són fragments de "El primer llibre de la noia cristana. Formació religiosa de la infància". De Mn. Eudald Serra i Buixó. Barcelona, 1936. (1)
És a dir, que el dia del Judici Final la mirada inquisidora de Déu comptarà amb l'ajuda de les acusacions particulars de l'Àngel de la Guarda i el dimoni (el que faltava, Déu ajudat pel dimoni!). Un judici, a més, sense advocat defensor (i per tant "de dubtosa legalitat"). Tot això, per tal que "a la noia cristiana" que es prepara per a fer la Primera Comunió, o que ja l'ha fet (el llibre està dirigit "als infants de set anys"), li quedi ben clar en què consisteix "l'amor infinit de Déu". (2)
Els Testimonis de Jehovà, en general tan rebuscats com els catòlics, com a mínim, es van atrevir a liquidar l'infern. Segons ells, per als bons hi haurà premi, el Cel, però pels dolents "no hi haurà res", es moriran i punt i final. Entre una invenció i l'altra (dic invenció perquè parlo com a descregut que sóc), sens dubte és una concepció molt més compassiva la dels Testimonis de Jehovà.
De la inexistència de l'infern segons els Testimonis de Jehovà me'n vaig assabentar fa poc, i a partir de llavors em miro amb més simpatia aquestes persones que, de manera incansable, surten cada dia al carrer per explicar, a qui la vulgui escoltar, "la seva bona nova".
--
(1) Editat pel Foment de la Pietat, Carrer Duran i Bas, 9 i 11 (pàg. 126 i 127). El normal seria suposar que es va publicar abans del 18 de juliol. Però diu que és la "Cinquena edició - Dels 60.000 als 70.000". I en una nota del final del llibre diu: "Amb la publicació de l'edició 1938 de 'Preces et pia opera indulgentiis ditata', han estat modificades algunes de les indulgències (...)". Un embolic de dates però que en qualsevol cas fa suposar que durant la Guerra Civil, a Barcelona, es seguien publicant llibres religiosos, i amb tirades importants. D'entrada, a falta de més referències, m'he quedat desconcertat.
(2) L'altra cosa curiosa és això que a causa del pecat "deixem de ser fills de Déu". Quina mena de pare més "desnaturalitzat", que segons com es porten els seus fills, és pare o deixa de ser-ho.
Just abans d'aquest fragment, hi ha aquest altre:
"Un dia o altre has de presentar-te davant de Déu, qui t'ha de judicar. Ni la més petita falta passarà per alt davant de sa mirada divina que tot ho veu i tot ho sap. L'Àngel de la Guarda estarà present per donar testimoni de tot lo que t'ha vist fer i sentir dir. I el dimoni també t'acusarà de les faltes i pecats en què t'haurà pogut fer caure. Considera l'horror de l'ànima al presentar-se davant aquest Jutge i testimonis, si s'hi presenta sense la vestidura de la gràcia de Déu, perduda pel pecat mortal. Ja no és filla ni amiga de Déu, qui l'ha de condemnar a les penes eternes de l'infern... allà amb Llucifer i demés dimonis, amb Judes i altres lladres, assassins i renegaires escandalosos."
Són fragments de "El primer llibre de la noia cristana. Formació religiosa de la infància". De Mn. Eudald Serra i Buixó. Barcelona, 1936. (1)
És a dir, que el dia del Judici Final la mirada inquisidora de Déu comptarà amb l'ajuda de les acusacions particulars de l'Àngel de la Guarda i el dimoni (el que faltava, Déu ajudat pel dimoni!). Un judici, a més, sense advocat defensor (i per tant "de dubtosa legalitat"). Tot això, per tal que "a la noia cristiana" que es prepara per a fer la Primera Comunió, o que ja l'ha fet (el llibre està dirigit "als infants de set anys"), li quedi ben clar en què consisteix "l'amor infinit de Déu". (2)
Els Testimonis de Jehovà, en general tan rebuscats com els catòlics, com a mínim, es van atrevir a liquidar l'infern. Segons ells, per als bons hi haurà premi, el Cel, però pels dolents "no hi haurà res", es moriran i punt i final. Entre una invenció i l'altra (dic invenció perquè parlo com a descregut que sóc), sens dubte és una concepció molt més compassiva la dels Testimonis de Jehovà.
De la inexistència de l'infern segons els Testimonis de Jehovà me'n vaig assabentar fa poc, i a partir de llavors em miro amb més simpatia aquestes persones que, de manera incansable, surten cada dia al carrer per explicar, a qui la vulgui escoltar, "la seva bona nova".
--
(1) Editat pel Foment de la Pietat, Carrer Duran i Bas, 9 i 11 (pàg. 126 i 127). El normal seria suposar que es va publicar abans del 18 de juliol. Però diu que és la "Cinquena edició - Dels 60.000 als 70.000". I en una nota del final del llibre diu: "Amb la publicació de l'edició 1938 de 'Preces et pia opera indulgentiis ditata', han estat modificades algunes de les indulgències (...)". Un embolic de dates però que en qualsevol cas fa suposar que durant la Guerra Civil, a Barcelona, es seguien publicant llibres religiosos, i amb tirades importants. D'entrada, a falta de més referències, m'he quedat desconcertat.
(2) L'altra cosa curiosa és això que a causa del pecat "deixem de ser fills de Déu". Quina mena de pare més "desnaturalitzat", que segons com es porten els seus fills, és pare o deixa de ser-ho.
7 d’ag. 2018
2 d’ag. 2018
L'Elisabet i el gitano
(salut mental i oracions)
https://horitzontal.blogspot.com/2018/08/lelisabet-i-el-gitano.html
https://horitzontal.blogspot.com/2018/08/lelisabet-i-el-gitano.html
Subscriure's a:
Missatges (Atom)