21 de juny 2020

Capellans (saliva)

"Per què s'anomena 'capellans' a aquells petits esquitxos salivosos? Perquè, durant la missa, els predicadors proferien l'homilia des de la trona, que quedava situada sobre els bancs dels feligresos. Com que s'excitaven i s'indignaven amb un ardor creixent, aixecaven la veu, s'esgargamellaven, xisclaven i udolaven -combatre el Maligne exigeix grans treballs-, tots ells acostumaven a deixar caure esquitxos de saliva sobre els assistents, que els escoltaven pacients i una mica molls."
Enric Gomà, Control de plagues. 92 paraules catalanes per fumigar (Barcelona: Pòrtic, 2018)

Font: Rodamots.cat, que inicia l'entrada dient: "Col.loquialment, esquitxos de saliva que solen llançar els qui parlen molt de pressa o amb excitació. S'usa sobretot en la frase feta 'tirar capellans'."

A la vegada, la seva font és obvi que és el Moll-Alcover: "Esquitxos de saliva que solen llançar els qui parlen molt de pressa o amb excitació (Empordà, Tortosa). 'No tiris capellans, si vols fer el favor'."

A aquestes dues comarques que esmenta el Moll-Alcover caldria afegir-hi l'Anoia, perquè jo recordo ben viva aquesta paraula en el meu entorn familiar (i això que era un entorn "altament religiós"...).

En canvi, d'aquesta accepció "salivosa i irreverent" no se'n diu res ni al DIEC ni al DEC, potser perquè els seus redactors devien considerar que era "una falta de respecte" (el contingut dels diccionaris "seriosos" ha de ser també "seriós"...).