És el títol de l'entrevista que li va fer el Víctor-M. Amela a la Pilar Urbano (La Vanguardia, 30/06/2018).
El text de l'entrevista diu exactament: "Al margen de que yo sea del Opus Dei..., ¡la verdad es una, y es mi única señora! (...) ¡La verdad es mi única señora!"
Recordo quan fa potser dos anys vaig llegir "El hombre de Villa Tevere", de la Pilar Urbano, publicat el 1995, després de la beatificació d'Escrivá de Balaguer el 1992 i suposo que amb el lloable propòsit de contribuir al seu procés de santificació, culminat el 2002. (1)
“Mi única señora es la verdad”, diu la Pilar Urbano, suposo que oblidant-se "dels pecats d'omissió", i dels d'exageració, i dels de distorsió, i dels d'ensucrament... d'aquests "pecats" amb els quals va anar adornant de manera generosa el munt de pàgines del seu llibre sobre Escrivá de Balaguer.
No he llegit mai cap biografia d'Escrivá de Balaguer escrita per persones de l'Opus, o simpatitzants de l'Opus, amb un mínim d'objectivitat, alliberada de la por "de parlar de tot". Sempre domina el biaix laudatori i la clara determinació de contribuir a alimentar el mite, la imatge "de la vida de santedat" d'Escrivá de Balaguer des del dia que va néixer i fins al dia que va morir. Sense cap mena de dubte o d'objecció, sense ni la més petita clivella.
El llibre de la Pilar Urbano no és cap excepció, al contrari. Per això sobta el títol de l'entrevista. Per descomptat, ella està convençuda del que diu.
--
(1) De fet no el vaig llegir sencer, m'enfarfegava massa. Perquè l'obrís per la pàgina que fos, en totes hi trobava aquerst to acrític i a sobre (per a mi) empastat i carregós.
