6 de nov. 2024

Del Padre a Franco - 1949

Roma, 8 de agosto de 1.949 
Excmo. Sr. D. Francisco Franco 
San Sebastián. 

Excelencia: 

Quiero confiarle un asunto que es para nosotros, para la Obra, capital. Seguramente lo conoce ya. Se trata de la petición que, a instancias de su. Embajador ante la Santa Sede, tenemos presentada en el Ministerio de Asuntos Exteriores solicitando ayuda para la construcción de nuestro Colegio Romano de la Santa Cruz, centro de cultura internacional donde van a reunirse católicos de todo el mundo en un ambiente cristiano y español. 

Las obras están ya en marcha. Fué el propio Embajador quien sugirió la idea de acelerarlas para que los nuevos edificios pudiesen servir de albergue a los peregrinos españoles e hispano-americanos durante el Año Santo. De que se lleven a cabo o se detengan depende el anticipar o retrasar medio siglo la marcha de nuestro Instituto. 

No he de encarecerle, mi General, lo que es para la Iglesia y para España el Opus Dei. En Roma tienen puestos los ojos en él; últimamente, la Santa Sede, como una prueba más de distinción y afecto, nos ha regalado una villa en Castelgandolfo y la iglesia y terrenos de Santa Lucía del Gonfalone, monumento nacional. No olvide, mi General, que aun cuando se trata de una institución católica, aqui y en todas partes, detrás del Opus Dei se ve a España.

Seria una lástima -Dios nos pediría cuentas- que por falta de medios humanos tuvieran que paralizarse las obras. Yo no voy a proponerle soluciones. Confío en su generosidad,  en su bien probada condición de hijo de la Iglesia y en su abnegación al servicio de todo lo que engrandece a España, y estoy seguro de que hará lo posible por que esto siga adelante. 

Alvaro del Portillo le llevará esta carta, y él le expondrá con detalle el asunto. A mí me retienen en Roma las ocupaciones de la Obra. Es muy hermoso ver cómo el Señor va esparciendo su Obra por todo el mundo, con el mismo espíritu. Este año, en Italia, hemos tenido un centenar de vocaciones; todos ellos aprenden español y aman a España. Es una bendición de Dios. 

Le tengo muy presente en mis oraciones. Y pongo en sus manos y en su corazón uno de los momentos decisivos en la historia de nuestro Instituto. 

Con profundo agradecimiento por su ayuda, queda suyo afmo. 

(firma) 




Vaig localitzar aquesta carta fa uns quants anys, a opuslibros.org. Llavors vaig preguntar a una persona de l'OD, que pensava que podia estar ben informada, si la carta era autèntica, i m'ho va confirmar. 

Ara he buscat si a internet hi havia alguna altra referència a aquesta carta, i no n'he sabut trobar cap. Potser perquè no busco prou bé, o perquè el document d'opuslibros.org era (segueix igual, quan ara escric això), un PDF amb les "imatges" de la carta, de manera que els buscadors no en poden detectar el contingut (no apliquen encara aquesta tecnologia). Per això ara l'he posat com a text.

Els possibles comentaris sobre el contingut d'aquesta carta poden ser diferents. De moment, només un: ¿com és que a les biografies de Mossèn Escrivà escrites per la gent de l'OD i simpatitzants, no hi ha mai aquest tipus de referències? (ho dic en plural perquè aquest tema "és en plural").

Més comentaris, un altre dia.

5 de maig 2024

Abraham

Abraham anava i venia per l'estança principal de la casa repetint en veu alta: 

-Oh, Déu, per què em poseu aquesta prova tan terrible? Per què em demaneu que us ofereixi en holocaust Isaac, el meu fill estimat? 

La seva esposa Sara ho escoltava amagada darrere la cortina de l'habitació i no se'n sabia avenir. 

-Demà, senyor? Voleu que demà sacrifiqui el meu fill al país de Morià? Dalt la muntanya que m'indicareu? Així ho faré, Senyor. 

Sara, tement el que podia haver passat, va afanyar-se a anar fins al bagul on el seu espòs guardava el pastiller d'antipsicòtics i va veure que feia tres dies que no es prenia la medicació. Va agafar tres pastilles i va anar a la cuina on les va dissoldre amb el vi d'Abraham. 

L'endemà la família va fer vida normal.

--

Josep Torrent, 'Eines de matar'. Pagès Editors, 2023

1 de maig 2024

San Josemaría, mes retrats


Baix relleu de San Josemaría Església de Santa María de la Paz, Roma (no he trobat enlloc l'autor)
Després d'haver-me entretingut amb els retrats de San Josemaría de l'Ángel Guillermo Martínez Escolar, faig una "passejada" per internet tot buscant altres retrats de San Josemaría. Naturalment, n'hi ha moltíssims, cosa previsible, tenint en compte la seva projecció pública, i l'afició o devoció dels seus seguidors per tenir-ne imatges, als oratoris, esglésies, escoles, etc. La selecció l'he fet a partir dels resultats de les primeres cerques, per tant, és fruit de l'atzar, o més ben dit, de l'algoritme "del senyor Google" (que recordo, per si de cas, que ofereix resultats diferents a cadascú, segons les "fitxes" personals que ha anat elaborant, a través de les galetes que t'encoloma, el control de la teva IP, etc.). En qualsevol cas, en conjunt, aquest resultat crec que és suficient per veure que San Josemaría va transmetre als seus seguidors, a més d'una opció religiosa determinada, també "una determinada estètica". De la qual avui no en diré res perquè ja en vaig parlar al parlar dels retrats l'Ángel Guillermo Martínez Escolar. I també, anteriorment, al parlar de l'església on està enterrat San Josemaría, i al parlar de la construcció del retaule de Torreciudad (i potser també en altres ocasions que ara no recordo). (1) No indico els autors, ni els anys ni les ubicacions, perquè no m'he preocupat de recollir-les (quan era el cas que constaven, moltes vegades no).

29 d’abr. 2024

San Josemaría, per Ángel Guillermo Martínez Escolar


San Josemaría. Ángel Guillermo Martínez Escolar
2023 (oli sobre tela. 100 x 81 cm.)
Parroquia de San Miguel de Morón de la Frontera, Sevilla

Descobreixo l'autor d'aquest quadre quan un conegut m'envia la foto d'un retrat que em diu que li ha fet aquest pintor, amic seu, l'Ángel Guillermo Martínez Escolar. A continuació, encuriosit, tafanejo a veure què trobo d'aquest pintor a internet. I resulta que, a més d'aquest quadre, en té d'altres també de San Josemaría:


San Josemaría, 2020


San Josemaría y el Beato Álvaro, 2019

Els trobo horribles, "des de tots els punts de vista", sobretot tenint en compte que són recents, 2019, 2020 i 2023. Però és obvi que tenen un públic al qual interessa aquest tipus d'obres... també "des de tots els punts de vista".

D'altra banda, val a dir que al bloc d'aquest pintor hi he trobat (a banda de més retrats de San Josemaría, i del Beato Álvaro del Portillo, però no dels següents "Padres"), fotos d'alguns quadres que m'han agradat. No tot és esperpèntic.

https://angelguillermo.wordpress.com/

("Arte sacro" és l'apartat del bloc on hi ha els quadres sobre 'San Josemaría')

16 de nov. 2023

Motius per ser anticlerical: Antonio María Romo Varela

"Cuando te mira Antonio María Ronco Varela, incluso desde una fotografía del cardenal, sabes que estás afrentando a la divinidad aunque solo comas una bolsa de pipas. El prelado tiene la virtud de transformar en pecado todo lo que toca. El eclipse jubilar del exarzobispo de Madrid debía conducir por fuerza a un debilitamiento de la fibra moral del país entero. De ahí a conceder una amnistía solo mediaba una frágil frontera, que se ha traspasado porque el diablo no descansa. Tarancón rimaba con Transición y Rauco rima con Bronco, Ronco, y Rocky Varela a la hora de quitarse los guantes. En la encrucijada más dolorosa de la nación, el cardenal ha vuelto para recordar que la amnistía también es pecado."

Matías Vallés. El Periódico, 16/11/2023


15 de set. 2023

Domund, 1962

  

"A l'octubre se celebrava el dia de les Missions, conegut popularment com el 'Domund', en què es commemorava l'activitat de missioners i missioneres arreu del món. Els nens i nenes es disfressaven i feien unes cercaviles en què portaven unes guardioles per tal de recollir donatius. Al costat, Imma Valldeneu de genolls davant Carme Bou Paré, vestida de monja, que l'està redimint, en la festa del Domund del 1962."

Centelles. Recull gràfic, 1890-1976. Editorial Efadós, 2018