Fa uns dies vaig parlar de l'eventual intervenció de San Josemaria (és només una hipòtesi), pel que fa a que, el dia del seu sant, jo em trobés unes coques la mar de bones pel carrer. Vaig comentar també la impressió que després em va fer mirar a opusdei.org un video amb la missa oficiada per Monseñor Ocáriz (l'actual "Padre" de l'Opus) a l'església on està enterrat San Josemaria, el 26 de juny, per celebrar el dia que l'Església ha assignat a San Josemaria en el santoral. I em vaig referir a les característiques de la capella, l'escenificació barroca, la decoració, plena de daurats, amb imatges rellepades, tot indiscutiblement kitsch (tan kitsch com la mateixa cerimònia). (1)
Com que el que acabo d'escriure es pot llegir com un seguit de paraules buides, arbitràries i gratuïtes, agafaré un dels elements, i en parlaré de manera concreta i des d'aquesta perspectiva del mal gust, la insubstancialitat, la mediocritat i el kitsch: el quadre "Santa María de la Paz", d'un tal Manolo Caballero, que junt amb "la urna con los restos mortales de San Josemaría", copresideix aquesta església "prelatícia" de l'Opus a Roma.
És un quadre absolutament horrible, objectivament mal dibuixat i mal pintat, que sembla fet per algú durant unes classes de pintura en un casal d'avis (després d'haver-se entrenat fent mandales). Tot és lleig i mal fet, tot (per exemple, els botifarrons de les cames del nen...). Quin espant! I aquest quadre o "cosa esperpèntica" presideix aquesta "església prelatícia", d'aquesta organització que s'autoproclama moderna, renovadora... (2)
D'altra banda, tot això suposo que és bastant normal. Al llarg de la vida he vist uns quants oratoris de centres de l'Opus, i tots els que he vist (potser n'hi ha de diferents, però jo no els he vist), són semblants (barrocs, foscos, amb els daurats, les imatges rellepades, amb l'obsessió per les obres "antigues" -o falsament antigues, "envellides"...). Suposo que és el resultat de seguir el criteri, "el bon gust artístic", que San Josemaría va voler "imprimir" a la seva organització. (3)
Si no em fes mandra (i si no tingués altres interessos), em costaria ben poc anar posant exemples d'aquesta estètica "Made in Opus Dei" aplicada sobretot als espais i objectes de caràcter religiosos: capelles, pintures i escultures de Marededeus i del Fundador, retaules, custòdies, etc. (una estètica que, al cenyir-la a l'àmbit religiós, no faig extensiva a altres espais gestionats per l'Opus, com per exemple les instal.lacions escolars, sempre més airejades i normals). (4)
En qualsevol cas, "qui tingui ulls per mirar, que miri". Per exemple, aquesta Santa María de la Paz, d'aquest Manolo Caballero, que presideix l'església "prelatícia" de l'Opus a Roma. (5)
--
(1) https://passavolant.blogspot.com/2020/06/san-josemaria-i-les-coques.html
(2) Pel que fa a les cames-botifarrons, es veu que el criteri "artístic" d'Escrivá hi va influir, ja que segons sembla en la primera versió del quadre el nen estava dret, i Escrivà el va voler assegut. I potser també per això, a causa de les correccions, aquesta part del quadre és la cromàticament més empastada, "bruta".
Font de la informació de la "intervenció" d'Escrivá en el quadre:
https://opusdei.org/it/article/santa-maria-della-pace-chiesa-prelatizia-dellopus-dei/
(aquí també s'explica que l'església es va construir "entre 1954 y 1959 en un proyecto del joven arquitecto Jesús Álvarez Gazapo (...) La inspiración declarada es la de las primeras basílicas cristianas con gran uso del mármol policromado, según la indicación del fundador que vio la riqueza de la iglesia como un signo de respeto por la santidad de Dios y que precisamente como tal tenía que distinguirse bien de otros entornos."
Val a dir que la "distinció o diferenciació" aquest JA "Gazapo" la va aconseguir... però a través del "kitsch integral" i ostentós.
(3) Curiosament, la primera edició de Camino, publicada el 1939 i amb una portada de Miguel Fisac, era una mostra de modernitat, elegància i bon gust... però que fos així devia desagradar al futur San Josemaría, perquè aquella línia moderna va ser abandonada de forma immediata; en les posteriors edicions de Camino, i en els altres llibres d'Escrivà i el seus seguidors, ja no n'hi ha cap rastre.
(4) Fa temps vaig parlar del retaule de Torreciudad, tant des del punt de vista del seu anacronisme, com de totes les contradiccions relacionades amb la seva construcció (en la qual hi van participar, per exemple, una colla d'ateus i llibertins). Potser algun dia m'hi tornaré a referir; de moment, el que llavors vaig dir va ser això:
https://passavolant.blogspot.com/2016/03/santa-caterina.html
(5) Origen de la foto:
https://opusdei.org/it/article/santa-maria-della-pace-chiesa-prelatizia-dellopus-dei/
