Un altre fragment del mateix llibre de Russell (p. 30):
"Luego está la curiosa historia de la higuera, que siempre me ha intrigado. Recuerdan lo que ocurrió con la higuera, "Tuvo hambre. Y como viese a lo lejos una higuera con hojas, encaminóse allá por ver si encontraba en ella alguna cosa: y llegando, nada encontró sino follaje; porque no era aún tiempo de higos: y hablando a la higuera le dijo: 'Nunca jamás coma ya nadie fruto de ti'... y Pedro... le dijo: 'Maestreo, mira cómo la higuera que maldijiste se ha secado.'" Esta es una historia muy curiosa, porque aquella no era la época, de los higos, y en realidad no se puede culpar al árbol."
Aquest llibre de Bertrand Russell, i el de Fernando Savater "Humanismo impenitente" (del qual també en vaig reproduir uns fragments), me'ls vaig trobar fa uns dies pel carrer. Òbviament perquè "La Divina Providència" ho va voler així, que me'ls trobés precisament jo, ateu impenitent (excepte els dies d'excessiva calor). I ho va voler així, potser, perquè "amb la seva infinita i divina saviesa" pensa que, junt amb els relats en general ensucrats i acrítics dels creients, ja està bé que es difonguin també una mica alguns relats discrepants, per tal que es ventili una mica l'ambient...
A mi aquests textos m'agraden, em són útils, perquè exposen idees que comparteixo (les sento meves), i que alhora m'agrada compartir-les. I així, "amb la feina d'aquestes persones", ja no cal que jo m'esforci buscant les meves paraules i les meves frases, perquè només em cal citar les seves...
