Recollit a "La fi del Cagaelàstics. Poesia política anònima. 1939-1979". Edicions de la Magrana, 1980. A cura de Joan Creixell.
Aquests de l'Opus
no són pas dropos!
Tot ho van fent
pausadament,
omplint la pica
de mica en mica.
El qui té corda
prou es recorda
d'aquell Ullastres,
cap dels pollastres,
que va fixar
amb bona mà
dins el Govern
un sòlid pern,
sobre el qual giren
-i bé ens admiren!-
des de llavors.
Aquelles flors
s'han fet jardí
fins a obsedir
les nostres ments
quasi dements.
Amb quin esclat
han ocupat
llocs i més llocs
-no estan per brocs-
tot bandejant
del seu voltant,
primer, els carlins,
ficant-se dins
del propi feu,
que com sabeu,
és a Navarra,
on, amb fanfarra,
van assajar
de finançar
amb or no seu
(és teu i meu,
el del comú)
la primera Universitat
no de l'Estat.
(...)
Aquest fragment és la part inicial; la poesia sencera és unes cinc vegades més llarga. D'aquesta poesia Creixell diu: "L'original consta de dos folis ciclostilats, impresos d'una cara i a dues columnes". El títol de l'entrada, "Noves rimades en llaor de l'Opus i el seu Camí", és el títol de la poesia en els folis ciclostilats.
