Suposo que algú pot pensar que aquest és un títol una mica irreverent. Això de les reverències degudes i de les eventuals irreverències és un tema embolicat.
A tall de justificació (si és que calgués) podria fer una llarga dissertació sobre aquest tema de les reverències, les irreverències i els conflictes en les seves relacions. Però em sembla que avui me n'abstindré.
El cas és que se'm va acudir aquest títol, em va agradar i vaig decidir fer-lo servir. Per cert, abans d'aquest títol se me n'havien acudit alguns altres, en general més punxeguts, relacionats amb les grans veritats, patums i costums de l'Església. Però els vaig anar descartant i al final vaig optar per fer només d'escolanet una mica trapella amb aquest títol més innocent.
De fet sóc bastant prudent. Perquè si de vegades no m'autocontingués potser sí que hi hauria qui em tractaria de piròman. Poca broma amb el foc: ho sé per experiència, perquè quan era jove vaig treballar algun estiu vigilant que no es cremessin els boscos i algun hivern plantant pins als boscos cremats.
I vaig aprendre que cal anar alerta amb els mistos.
