"Para que se entienda mejor la necesidad que tenemos de mortificar nuestra carne y apetitos, y así nos animemos a tomar las armas contra este enemigo, importa mucho que conozcamos bien cuán gran contrario y enemigo es éste. Eslo tanto, que dicen los santos que uno de los mayores castigos de Dios, y donde Él muestra más su ira, es en entregar al pecador en manos de este enemigo, entregándole a sus apetitos y deseos como en manos de crueles sayones."
Això ho escriu el R. P. Alonso Rodríguez, jesuïta, a "Compendio del ejercicio de perfección y virtudes cristianas", publicat per l'Apostolado de la Prensa, Madrid, el 1923 (p. 200).
Als habituals discursos sobre la mortificació, de vegades acompanyats de la figura "del Déu irat" (relativament normal, ja que la presència de l'Antic Testament i el seu Déu venjatiu, malgrat el pas dels segles, és perdurable dins de l'Església), en aquest cas l'autor hi aporta aquesta idea crec que original, la d'un Déu que, paradoxalment, és ell mateix, qui "entrega al pecador (...) a sus apetitos y deseos".
No és que el pecador es rabegi en els seus "apetitos y deseos", sinó que és Déu qui el lliura, l'empenya, a aquets "apetitos y deseos", per descomptat vergonyosos, degradants i intolerables (ja que tot el relacionat amb "la carn" és pecat; de fet, carn i pecat són paraules sinònimes).
Quines coses, morboses, malaltisses (el tema de la mortificació), i alhora recargolades i de fet incomprensibles (la idea, en aquest cas concret, d'aquest Déu no expectant, sinó "causant"...).
Al principi del llibre es diu que aquest "Compendio" està "entresacado de la obra escrita con este nombre", del mateix autor. Però no se'ns diu quan es va escriure el text (ni quan va viure l'autor), ni quan es va fer el "entresacado", ni qui el va fer... És a dir, que no sabem (si més no jo no sé), si l'autor, i el text (original o "entresacado"), són de principis del segle XX, o del segle XIX, o d'abans...
Només sé que aquesta edició és del 1923 (i dedueixo que no és una primera edició, perquè diu explícitament que és una "nueva edición").
De fet, la meva intenció inicial era només, amb l'excusa d'aquest text, fer un comentari sobre la necessitat de referenciar bé les cites, quan en fem servir. I del risc de confusió existent quan citem un text amb la referència de l'edició que utilitzem, quan potser situat en el seu context històric real, de quan es va escriure (potser molt anterior), el sentit del text pot ser diferent. Alguna estona reprendre aquest tema, ja que considero que s'ho val, i també perquè, de vegades, en aquest sentit, jo no he estat prou curós. Queda pendent.
De tota manera, com que ja m'he embolicat amb aquest text concret, n'afegeixo alguna cita més, del mateix tipus, és a dir, del mateix grau (des del meu punt de vista) de morbositat i desgavell mental:
"Si se considera bien lo que se ha dicho, bastará para engendrar en nosotros aquel odio i aborrecimiento santo de nosotros mismos, que Cristo nuestro Redentor nos encomienda tanto en el sagrado Evangelio, que sin él, dice, no podemos ser discípulos suyos." (201)
"Si aborrecemos al demonio y le tenemos por capital enemigo por la guerra y daño que nos hace, mayor enemigo es nuestra carne, porque ella nos hace más cruel y continua guerra (...) Esto les hacía a los santos tener este odio y aborrecimiento contra si mismos (...)" (202)
"De aquí vinieron a decir los santos y maestros de la vida espiritual que todo nuestro aprovechamiento y perfección está en la mortificación." (203)
"Este medio del ejemplo de Cristo nuestro Redentor y deseo de imitarle usaban mucho los santos. (...) Y hacían de sí verdugos contra sí, y martirizaban sus cuerpos afligiéndolos con penitencias y trabajos y mortificando y quebrantando sus voluntades y apetitos, y de esta manera descansaban algún tanto, porque se les cumplía en algo su deseo, imitando en cuanto podían, a Cristo nuestro Redentor." (225, 226)
El cas, a més, és que tot això no són només coses del passat (en relació al propi cos, "odio", "verdugo"...) , sinó també del present, però d'això, d'aquest present, ja n'he parlat altres vegades.
(aquest "Compendio del ejercicio de perfección y virtudes cristianas" és un dels últims llibres que he trobat)
