Sobre Escrivá de Balaguer, l'Opus i el llatí se'n podria fer una tesi doctoral. Un dels punts podria ser les Constitucions de 1950. En llatí, és clar, i de les quals ningú no ens diu que probablement (òbviament?) són una traducció. Del castellà, ja que llavors aquesta era la "llengua de treball" evident de l'Opus.
D'aquesta elaboració en castellà i posterior traducció al llatí no en puc aportar cap prova, només indicis de sentit comú: Escrivá de Balaguer i els seus col.laboradors devien redactar el text de la manera que els era més fàcil, en castellà, que era com parlaven entre ells, ja que era com s'expressaven millor, al ser el seu idioma matern.
Després d'haver-hi estat treballant (corregint aquí, afegint allà, etc.), quan van donar per bo el text, va ser quan el van traduir al llatí (hi ha qui diu que a un llatí de baixa qualitat, però aquesta és una altra història).
Suposo que llavors, per tal que no en quedessin pistes, devien destruir l'original en castellà i, de propina, per acabar d'arrodonir la feina, en van prohibir "la retraducció". Al castellà o a qualsevol altra llengua. Una prohibició de traducció del tot explícita, recollida en un dels punts de les mateixes Constitucions.
I tot això és important? Doncs no, però sí curiós. I significatiu d'una determinada manera de fer les coses. Després, que cadascú, si vol, ho avaluï de la manera que consideri més oportuna.
