5 d’abr. 2020

Les altres religions: macrobiòtica, micos i conills

"La macrobiótica empieza a conocerse en España, y sin embargo es algo sólidamente cimentado fuera de ésta hace ya más de diez años. Las personas inquietas que buscan nuevas vías de pensamiento y acción encontrarán en ella una fuente rica en sugerencias (...)"

Així comença la nota introductòria del llibre "Seminario de macrobiótica en Barcelona", un recull de les conferències que Michio Kushi va fer a Barcelona el 1977 (Ediciones Ricou, 1978). En la mateixa introducció, poc després es diu:

"Queremos agregar por último que muchas de las ideas aquí expuestas pueden resultar chocantes (...)"

I de quin tipus poden ser aquestes "ideas chocantes"? Doncs veiem-ne un parell, ara ja en paraules del mateix Michio Kushi:

"Veamos ahora la última etapa, el postre, que lo constituye la fruta. (...) como se trata del alimento básico de los monos, si la comen en gran cantidad se volverán simios, sus orejas disminuirán de tamaño, sus ojos se harán más grandes y su voz más aguda; es lo que llamamos enfermedad degenerativa. Del mismo modo, si en lugar de comer cereales cada día comen ustedes otros vegetales irán degenerando hasta transformarse en osos, en conejos, etc." (p. 57)

"Si las tiene usted grandes [les orelles] y muy pegadas a la cabeza se convertirá automáticamente en un líder (...) Esto se debe a que recibió, en el claustro materno, una alimentación muy equilibrada, y pasó así 2.800 millones de años biológicos excelentes. Por lo tanto, irá escalando posiciones en la vida sin demasiadas dificultades. Winston Churchill tenía estupendas orejas, igual que De Gaulle. (...) Pero, por alguna razón, nuestras orejas están cambiando. Nos vamos transformando en monos, en elefantes o en lobos." (p. 104, 105)

El primer dels dos fragments està il.lustrat amb aquestes imatges, per tal de fer més gràfica i comprensible les conseqüències i la nefasta transformació degenerativa que experimenta la persona que no segueix "els principis de la macrobiòtica":


Com que aquest de la macrobiòtica és un tema que fa anys va ser molt important "per a algunes persones que per a mi llavors eren importants", quan ve a tomb m'agrada ressaltar-ne aquesta mena de pintoresques "ocurrències"... (1)

Fa un any ja en vaig posar un altre exemple, d'aquestes idees pintoresques dels promotors de la macrobiòtica, en aquell cas d'un llibre de Georges Ohsawa (2). Quan jo era jove, les opinions d'Ohsawa (el principal apòstol de la macrobiòtica), per a aquells coneguts meus i deixebles seus eren com els Evangelis per als cristians.

Per sort, jo llavors ja estava feliçment vacunat contra tota mena de religions.

--
(1) Uns anys més tard de la publicació del llibre de Michio Kushi vaig conèixer els dos responsables de l'edició d'aquest llibre; després, tot i haver-hi perdut el contacte, des de lluny els he anat seguint la pista.
(2) Les orelles i la felicitat:
https://passavolant.blogspot.com/2019/03/les-orelles-i-la-felicitat.html