Fa unes setmanes els diaris comentaven que l'ex papa Ratzinger havia vinculat l'origen dels casos de pederàstia a l'Església amb el Maig del 68 (quan hi ha problemes, sempre va bé donar les culpes "als altres"...).
Com que hi ha diaris amb "biaixos anticlericals", per si de cas vaig buscar la informació en un mitjà de més confiança (pel que fa a aquest tema), La Razón. I allí hi vaig trobar un enllaç al document sencer de Ratzinger. (1)
Vaig llegir el document, i vaig pensar que els mitjans "anticlericals" havien sigut molt respectuosos, o porucs, amb el que havia dit Ratzinger. I és que havia dit coses bastant gruixudes. Segurament, la més gruixuda era aquesta:
"El asunto de la pedofilia, según recuerdo, no fue agudo sino hasta la segunda mitad de la década de 1980."
Com si "agudo" i "público" fossin sinónims! I per si de cas, ho deia amb la incrustació d'aquest "según recuerdo"!
El document de Ratzinguer té unes característiques "clericals", "vaticanes", que no sobten, però que cansen: munts de paraules per anar embolicant el tema principal (en aquest cas els abusos comesos per capellans), amb la pretensió que així, a força de temes secundaris i "divagacions teològiques", es desviï l'atenció del tema que fa pudor.
Aquests dies, casualment, he estat llegint "Por tu propio bien", d'Alice Miller (Tusquets, 1985). És un llibre curiós, i dedica un capítol llarg a parlar del cas de Jürgen Bartsch. (2)
Jürgen Bartsch va ser maltractat reiteradament per la seva mare i, quan tenia 13 anys, a un col.legi catòlic de Marienhausen (Alemanya), va ser abusat pel pare Pütlitz. No van ser els únics abusos que va patir. Després, Jürgen Bartsch es va convertir en un assassí, i això el va fer famós. (3)
Quan Jürgen Bartsch va ser abusat pel pare Pütlitz era l'any 1959, el mateix any que Ratzinger va ingressar com a professor a la Universitat de Bonn; la seva conferència inaugural va ser sobre "El Déu de la fe i el Déu de la filosofia". Aquests eren els temes que llavors interessaven a Ratzinger, no la sordidesa dels abusos. Perquè tal com ell diu, el dels abusos "no era un problema agut": com ho podia ser si ell, les persones com ell i l'Església en general, "no veien res perquè no miraven", i si veien callaven? I encara pitjor, quan no callaven de vegades mentien?
Dues mostres més del document de Ratzinguer:
"Solo si hay un Dios Creador que es bueno y que quiere el bien, la vida del hombre puede entonces tener sentido."
"¿Por qué la pedofilia llegó a tales proporciones? Al final de cuentas, la razón es la ausencia de Dios." (4)
Cregut, prepotent, absolutament desconsiderat amb els no creients (com si no creure aboqués "a l'absoluta degradació moral")... I aquesta persona va ser el referent màxim per a tots els catòlics del món durant uns quants anys. I ara, a sobre, en lloc de ser prudent i mantenir-se en silenci (ningú li havia demanat la seva opinió), "perpetra" aquests despropòsits.
--
(1) La Iglesia y los abusos sexuales:
https://www.aciprensa.com/noticias/el-diagnostico-de-benedicto-xvi-sobre-la-iglesia-y-los-abusos-sexuales-35201
(2) Parla del que Alice Miller anomena "la pedagogia negra" i dels seus efectes devastadors.
(3) El pare Pütlitz va negar aquests abusos (i també altres abusos i maltractaments), i l'orde dels salesians, a la qual pertanyia, el va defensar. Desconec si aquests casos van arribar a l'àmbit judicial. Més tard, es veu que al pare Pütlitz el van traslladar a un altre col.legi (hi ha "protocols" que es veu que vénen de lluny...).
(4) Aquí també caldria comentar: ¿com és que un senyor tan llegit utilitza la paraula pedofília com a sinònim de pederàstia? Un capellà o pare pedòfils "no" són un problema: perquè sentir, pensar, no afecta la integritat i dignitat dels altres. Però violentar-la (passar del pensament a l'acció, la pederàstia) sí. Suposo que Ratzinguer, a causa de les obsessions cristianes amb "els pecats de pensament", es fa aquests embolics... (però d'això, "dels pensaments pecaminosos", ja n'he parlat altres vegades).
