"Els monjos de Lodeva, a Gascunya, van santificar un ratolí que s'havia menjat una hòstia consagrada."
"Déu creà l'home a imatge seua, això vol dir segurament que l'home creà Déu segons la seua."
"En veure que no li podien posar un cap catòlic, almenys li tallaren el protestant."
Georg Christoph Lichtenberg (1742-1799). Quaderns de notes. Edicions de la Ela Geminada, 2012. Edició i traducció d'Amadeu Viana.
Tafanejo per internet i trobo aquests altres aforismes de Lichtenberg, en castella (no n'indica la procedència):
"Los santos esculpidos han ejercido en el mundo mucha mayor influencia que los vivos."
"La idea de que en el cielo hay una mayor igualdad de clases es lo que, en el fondo, lo hace tan agradable a los ojos de los pobres."
"No siguió el camino más ancho hacia la eternidad, ni tampoco el más angosto, sino que, a fuerza de rezar mucho y disfrutar de una buena mesa, eligió uno intermedio, que podríamos denominar clerical principesco."
"Ciertos hombres de mal corazón creen reconciliarse con el cielo cuando dan una limosna."
En castellà hi ha diferents edicions, dels aforismes de Lichtenberg (no n'he consultat cap, alguna estona buscaré algun d'aquests llibres):
-Aforismos. Georg Christoph Lichtenberg. Selección, traducción y prólogo de Juan Villoro. Fondo de Cultura Económica. México DF, 1989.
-Aforismos. Georg Christoph Lichtenberg. Selección, traducción, introducción y notas de Juan del Solar. Edhasa. Barcelona, 1990.
-Aforismos. Georg Christoph Lichtenberg. Ediciones Cátedra. Madrid, 2009.
Els aforismes que he recollit avui de Lichtenberg són tots de temàtica religiosa, però tocava moltes tecles. De fet, totes. Com a exemple, acabo amb un altre aforisme (de l'edició d'Amadeu Viana), amb un to i un atractiu diferent dels anteriors:
"Una idea càlida pot assolellar un dia sencer."
6 d’abr. 2020
5 d’abr. 2020
Les altres religions: macrobiòtica, micos i conills
"La macrobiótica empieza a conocerse en España, y sin embargo es algo sólidamente cimentado fuera de ésta hace ya más de diez años. Las personas inquietas que buscan nuevas vías de pensamiento y acción encontrarán en ella una fuente rica en sugerencias (...)"
Així comença la nota introductòria del llibre "Seminario de macrobiótica en Barcelona", un recull de les conferències que Michio Kushi va fer a Barcelona el 1977 (Ediciones Ricou, 1978). En la mateixa introducció, poc després es diu:
"Queremos agregar por último que muchas de las ideas aquí expuestas pueden resultar chocantes (...)"
I de quin tipus poden ser aquestes "ideas chocantes"? Doncs veiem-ne un parell, ara ja en paraules del mateix Michio Kushi:
"Veamos ahora la última etapa, el postre, que lo constituye la fruta. (...) como se trata del alimento básico de los monos, si la comen en gran cantidad se volverán simios, sus orejas disminuirán de tamaño, sus ojos se harán más grandes y su voz más aguda; es lo que llamamos enfermedad degenerativa. Del mismo modo, si en lugar de comer cereales cada día comen ustedes otros vegetales irán degenerando hasta transformarse en osos, en conejos, etc." (p. 57)
"Si las tiene usted grandes [les orelles] y muy pegadas a la cabeza se convertirá automáticamente en un líder (...) Esto se debe a que recibió, en el claustro materno, una alimentación muy equilibrada, y pasó así 2.800 millones de años biológicos excelentes. Por lo tanto, irá escalando posiciones en la vida sin demasiadas dificultades. Winston Churchill tenía estupendas orejas, igual que De Gaulle. (...) Pero, por alguna razón, nuestras orejas están cambiando. Nos vamos transformando en monos, en elefantes o en lobos." (p. 104, 105)
El primer dels dos fragments està il.lustrat amb aquestes imatges, per tal de fer més gràfica i comprensible les conseqüències i la nefasta transformació degenerativa que experimenta la persona que no segueix "els principis de la macrobiòtica":
Com que aquest de la macrobiòtica és un tema que fa anys va ser molt important "per a algunes persones que per a mi llavors eren importants", quan ve a tomb m'agrada ressaltar-ne aquesta mena de pintoresques "ocurrències"... (1)
Fa un any ja en vaig posar un altre exemple, d'aquestes idees pintoresques dels promotors de la macrobiòtica, en aquell cas d'un llibre de Georges Ohsawa (2). Quan jo era jove, les opinions d'Ohsawa (el principal apòstol de la macrobiòtica), per a aquells coneguts meus i deixebles seus eren com els Evangelis per als cristians.
Per sort, jo llavors ja estava feliçment vacunat contra tota mena de religions.
--
(1) Uns anys més tard de la publicació del llibre de Michio Kushi vaig conèixer els dos responsables de l'edició d'aquest llibre; després, tot i haver-hi perdut el contacte, des de lluny els he anat seguint la pista.
(2) Les orelles i la felicitat:
https://passavolant.blogspot.com/2019/03/les-orelles-i-la-felicitat.html
Així comença la nota introductòria del llibre "Seminario de macrobiótica en Barcelona", un recull de les conferències que Michio Kushi va fer a Barcelona el 1977 (Ediciones Ricou, 1978). En la mateixa introducció, poc després es diu:
"Queremos agregar por último que muchas de las ideas aquí expuestas pueden resultar chocantes (...)"
I de quin tipus poden ser aquestes "ideas chocantes"? Doncs veiem-ne un parell, ara ja en paraules del mateix Michio Kushi:
"Veamos ahora la última etapa, el postre, que lo constituye la fruta. (...) como se trata del alimento básico de los monos, si la comen en gran cantidad se volverán simios, sus orejas disminuirán de tamaño, sus ojos se harán más grandes y su voz más aguda; es lo que llamamos enfermedad degenerativa. Del mismo modo, si en lugar de comer cereales cada día comen ustedes otros vegetales irán degenerando hasta transformarse en osos, en conejos, etc." (p. 57)
"Si las tiene usted grandes [les orelles] y muy pegadas a la cabeza se convertirá automáticamente en un líder (...) Esto se debe a que recibió, en el claustro materno, una alimentación muy equilibrada, y pasó así 2.800 millones de años biológicos excelentes. Por lo tanto, irá escalando posiciones en la vida sin demasiadas dificultades. Winston Churchill tenía estupendas orejas, igual que De Gaulle. (...) Pero, por alguna razón, nuestras orejas están cambiando. Nos vamos transformando en monos, en elefantes o en lobos." (p. 104, 105)
El primer dels dos fragments està il.lustrat amb aquestes imatges, per tal de fer més gràfica i comprensible les conseqüències i la nefasta transformació degenerativa que experimenta la persona que no segueix "els principis de la macrobiòtica":
Com que aquest de la macrobiòtica és un tema que fa anys va ser molt important "per a algunes persones que per a mi llavors eren importants", quan ve a tomb m'agrada ressaltar-ne aquesta mena de pintoresques "ocurrències"... (1)
Fa un any ja en vaig posar un altre exemple, d'aquestes idees pintoresques dels promotors de la macrobiòtica, en aquell cas d'un llibre de Georges Ohsawa (2). Quan jo era jove, les opinions d'Ohsawa (el principal apòstol de la macrobiòtica), per a aquells coneguts meus i deixebles seus eren com els Evangelis per als cristians.
Per sort, jo llavors ja estava feliçment vacunat contra tota mena de religions.
--
(1) Uns anys més tard de la publicació del llibre de Michio Kushi vaig conèixer els dos responsables de l'edició d'aquest llibre; després, tot i haver-hi perdut el contacte, des de lluny els he anat seguint la pista.
(2) Les orelles i la felicitat:
https://passavolant.blogspot.com/2019/03/les-orelles-i-la-felicitat.html
4 d’abr. 2020
L'anell
Ja en vaig parlar una altra vegada, de la referència a un únic anell, el que l'home posa a la dona, en les paraules del ritual del matrimoni anterior al Concili. Em refereixo només a les paraules del ritual, òbviament no qüestiono l'existència habitual dels dos anells. Només dic que en el ritual només es feia referència a un: el que l'home posava a la dona. (1)
Fa poc vaig trobar un altre petit document en el qual aquesta peculiaritat queda reflectida, "Promesos avui, esposos demà", de Caterina i Francesc Laurent, del 1960 (2). En aquest quadernet, al capítol sobre la cerimònia del matrimoni, diu exactament:
"El sacerdot lliurarà l'anell al nou espòs el qual el col.locarà a la mà de l'esposa."
Només diu això, no parla de cap altre anell que l'esposa posi a la mà de l'espòs.
També fa poc vaig veure la peli "Loving", de Jeff Nichols (2016), basada en el cas real de Richard i Mildred Loving, ell blanc i ella negra, que es van casar el 1958. La cerimònia és privada i civil, i el que em va cridar l'atenció és que l'oficiant només esmenta (igual que Caterina i Francesc Laurent), un anell, el que el Richard li posa a la Mildred.
Aquesta escena, d'aquesta manera concreta pel que fa a l'anell, òbviament pot ser inventada (és el més probable); però també és el més probable que estigui inspirada "en el costum de les cerimònies matrimonials d'aquells anys", religioses o no. I tant si seguien (quan eren laiques), "patrons" de les comunitats protestants o catòliques.
En resum: que sembla que l'anell que l'home posava a la dona, té un origen remot, cristià, coherent amb el paper històric de subordinació a l'home atorgat a la dona (la imposició de l'anell és un símbol de propietat). El ritual en el cas del catolicisme va durar fins al Concili, i ves a saber, és probable que en algunes branques del cristianisme encara es conservi igual (o que en algunes s'hagués modificat abans que ho fes el catolicisme durant el Concili).
Investigar tot això requeriria ja molta dedicació... i passa que a mi aquest tema, si ara m'ha tornat a ocupar una mica, ha sigut només perquè em vaig trobar per casualitat aquest quadernet (al carrer, ja no recordo exactament on).
--
(1) El ritual del matrimoni de 1950:
https://442m.blogspot.com/2019/05/el-ritual-del-matrimoni-de-1950.html
(2) Edicions Nova Terra. No surt l'any de l'edició original francesa, "Votre mariage est pour demain".
2 de des. 2019
19 de nov. 2019
Subscriure's a:
Missatges (Atom)