A casa seva, la Montserrat té penjada a la paret una làmina de més d'un metre d'alçada del "Jesús de la Divina Misericòrdia". Com que la Montserrat veu que me'l miro, em diu que el quadre el va pintar una monja, que té propietats miraculoses i que ella li té molta devoció.
Després m'ho explica millor, i em diu que de fet el quadre no el va pintar una monja. Em diu que el que va passar va ser que Jesús es va aparèixer a la monja, a Santa Faustina (1), i Jesús li va demanar, entre altres coses, que pintés la seva imatge.
Llavors, posteriorment, Santa Faustina va intentar pintar el quadre, fins que es va adonar que les seves limitacions amb els pinzells no li permetien acomplir aquell difícil encàrrec. Santa Faustina aleshores va decidir demanar a un pintor que fes el quadre; li va anar explicant la visió que havia tingut, els trets de la cara de Jesús, el seu vestit, la resplendor que emetia... i el pintor va anar pintant la imatge seguint les seves indicacions.
Jo, casualitats de la vida, uns mesos abans havia recollit d'una església una estampa d'aquest Jesús, al darrere de la qual explicava l'origen de la imatge. De manera que ja sabia aquesta història de Jesús i Santa Faustina... i fins i tot la continuació (que no sortia a l'estampa, però que vaig trobar a una altra banda). Una continuació de la qual a ella no n'hi dic res.
El cas és que la imatge que té penjada la Montserrat no és del pintor que ella es pensa, sinó d'un altre. Es veu que posteriorment, les autoritats eclesiàstiques van considerar (crec que quan Santa Faustina ja havia mort), que aquella imatge del primer pintor no era prou inspiradora de pietat, de manera que van buscar un altre pintor més hàbil, i aquest, seguint les noves indicacions que li van donar, va pintar la imatge que avui és coneguda, és a dir, la que la Montserrat té penjada. (2) (3)
D'altra banda, totes aquestes vicissituds a la Montserrat li importen poc. A ella li fa companyia la imatge, li té devoció, i està convençuda de les seves propietats o capacitats miraculoses. Amb això en té prou, sigui qui sigui qui l'hagi pintat.
Per descomptat, quan parlo amb la Montserrat, igual que quan parlo amb l'Elisabet, no poso mai en dubte les seves creences. Tant l'una com l'altra, sort en tenen, dels seus suports religiosos. Perquè les seves vides ja són prou difícils, de manera que benvingudes són totes les "ajudes" que poden trobar per gestionar-les amb una mica de consol.
--
(1) Santa Faustina de Kowalska (1905-1938)
(2) A l'estampa que vaig recollir deia: "Devoción a la Divina Misericordia. Sus formas: a) 'Pinta un cuadro según el modelo que ves' (Jesús se apareció a Sor Faustina y le ordeno pintar su imagen) y escribe debajo: 'Jesús en ti Confío'".
(3) Parlo de l'estampa en passat perquè no la conservo. Uns dies després de trobar-la la hi vaig dur a l'Elisabet, la qual va estar contentíssima, però no tant com quan, un altre dia, li vaig dur una altra estampa, amb la cara d'una Mare de Déu molt bonica (a l'estampa no deia quina Mare de Déu era), amb la qual va emocionar-se fins al punt que em va dir que se la posaria a la tauleta de nit, per tal de tenir-la sempre a la vista.
