20 de set. 2019

I si els bons anessin a l'infern?

I si fos al revés de com sempre ens ho han explicat? I si al final els dolents anessin al cel i els bons a l'infern? I si les expectatives fossin aquestes, perquè Déu fos un ésser desconcertant, amb unes altres característiques que les que se li atribueixen?

Si aquest fos l'escenari, canviarien el seu comportament, els bons? Actuarien com els dolents, per tal de poder aconseguir l'objectiu d'anar el cel, el seu màxim anhel? (1)

Aquesta hipòtesi (tan hipotètica com la mateixa existència de Déu, o dels seus presumptes atributs), la planteja C. Stephen Layman a "Los superhéroes y la filosofía". (2)

Mark Waid, al mateix llibre, reflexiona sobre les motivacions de Superman per ser un lluitador contra el mal, defensor dels desvalguts, etc. I diu que de fet Superman també actua per interès, en concret el de ser acceptat, reconegut, una necessitat bàsica (fins i tot en el cas de Superman, un "extraterrestre" de Krypton). (3)

Relacionat amb el tema de les recompenses, una variant del plantejament pot ser aquesta: els sants (o Superman, Spiderman, etc.), amb la seva vida abnegada i de sacrifici en favor de la humanitat, estarien "ells" disposats a anar a l'infern, si anant-hi poguessin garantir que, per exemple, una persona (o deu, cent, mil...) anessin al cel? Algun sant o superheroi estaria disposat a fer aquest gran i suprem sacrifici? Hi hauria algú disposat a fer-lo, si fent-lo aconseguís (garantís), que per exemple "tota la humanitat anés al cel"?

Hi ha gent que considera una rucada, una imbecil.litat, o fins i tot una falta de respecte, plantejar hipòtesis com aquesta. Però a mi no em semblen bajanades, sinó només "preguntes filosòfiques". I penso que si algú les menysté és perquè, en cas d'incomoditat, entre les possibles respostes, articulades des de la filosofia o des de la teologia, aquestes persones prefereixen com a referència l'entorn teològic (en aquests casos més amigable i tranquil.litzador).

--
(1) Faig servir les paraules bo i dolent en el sentit "popular", el que se li dóna per exemple en les lliçons de catequesi (o d'urbanitat, o fins i tot en la filosofia kantiana); per descomptat, sobre aquestes dues paraules i els seus possibles múltiples significats es podrien escriure obres enciclopèdiques...
(2) Llibre de diferents autors, Blackie Books, 2013. C. Stephen Layman ho exposa al capítol 15, "¿Por qué ser un superhéroe? ¿Por qué ser moral?" (p. 298).
(3) Capítol 1, "La auténtica verdad sobre Superman (y sobre todos nosotros)" (p. 28)