Vaig dir que era secundari que Jesús hagués dit o no hagués dit realment allò de "Doncs jo us dic que tothom qui mira la dona de l'altre amb desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor", ja que en qualsevol cas l'Església ho va fer seu i ho va convertir en el novè manament. Un precepte "inventat" (vaig dir), en la mesura que en el text de l'Antic Testament aquesta idea no hi era.
En relació "als pensaments pensats", afegir a la desgràcia de l'eventual malestar (quan és el cas), el pes del pecat, el pes "de la transgressió moral", sembla la idea d'una ment més aviat morbosa (contaminada per obsessions i puritanismes) i alhora poc caritativa (indiferent a les angoixes que pot provocar).
Explicaré més bé els últims adjectius.
Hi ha moltes persones que, a causa de les seves deformitats, les seves malalties físiques, els seus problemes mentals, el seu aïllament, la seva edat o per algun altre motiu, no tenen cap possibilitat de poder tenir relacions sexuals amb ningú. De vegades, al llarg de tota la vida.
Són persones per a les quals les úniques possibilitats de plaer sexual són la masturbació (les que són capaces d'autoestimular-se), o només la imaginació. Tant l'una com l'altra, la masturbació i les fantasies sexuals, condemnades per l'Església.
Per això em sembla tan poc compassiu que a aquestes persones, amb vides ja prou difícils "i sexualment solitàries contra la seva voluntat", encara se'ls vulgui fer la vida més difícil inculcant-los aquestes idees, aquesta noció de pecat, aquests sentiments de culpa, si se'ls acudeix tenir fantasies sexuals. Si se'ls acudeix alegrar-se una mica la vida encongida que tenen somiant algunes estones que fan el que desitjarien fer i que malauradament no podran fer mai.
