11 de maig 2025

Eva Lavalliere

Adjunto un fragment del llibre "Eva Lavalliere, la gran artista que murió como una santa", d'Angélica Fuselli, Herder, 1962. El llibre, naturament, compta amb els preceptius permisos, "Nihil Obstat: El Censor, Dr. Gabriel Solá Brunet, Pbro.", etc.

Y en su diario espiritual escribe:

"¡Oh, Señor! Castiga mis ojos que pecaron, mi boca que se deleitó en la impureza. ¡Oh Trinidad Santísima y adorable, abridme los ojos del alma para contemplaros y amaros mejor, aunque el precio de esta gracia fuera la muerte de mis ojos de carne! Desearía veros interiormente, vivir en vuestra intimidad, aun a costa de la vida del cuerpo..."

Dios la escucha y la complace. Pierde uno a uno todos los dientes. En septiembre de 1927 le es practicada una operación en los ojos y seis meses más tarde otra operación le lleva el ojo izquierdo.

(...)

Agradece a Dios por los bienes de que la va despojando:

"Os alabo, Señor, por lo que me quitáis, por mi cuerpo pecador que se descompone, por mis miembros paralizados, por mi boca, mis órganos y mis ojos inundados por el pus. Os lo doy, Dios mío, dichosa de que hayáis aceptado tan miserable oferta."

--

Amb les espines, els claus i la sang de Setmana Santa encara recents, recordatoris com el de l'Eva Lavalliere sempre m'ajudarien, si algun dia (em costa d'imaginar), pel motiu que fos, em trontollés "la meva absoluta falta de fe religiosa", que per sort fins ara és ben sòlida.  

I és que el testimoni de l'Eva Lavalliere l'únic que fa és afegir-se al munt de testimonis de mortificacions, cilicis, deixuplines, etc. que, al llarg dels anys, he anat recollint. La majoria de les vegades, val a dir que sense haver-los buscat, com en aquest cas, que el llibre me'l vaig trobar fa uns dies pel carrer.