Vaig llegir fa poc 'El regal de la vida' (2013), de la monja teresiana Victòria Molins. Inclou un capítol sobre el seu llibre 'Alexia. Experiencia de amor y dolor vivida por una adolescente' (1986), sobre l'Alexia González-Barros, una nena que va morir quan tenia quinze anys (1985), alumna del col.legi del qual llavors la Victòria Molins n'era directora. Vaig buscar el llibre, i també el vaig llegir. Alhora, vaig buscar el llibre ' Alexia : alegría y heroísmo en la enfermedad' (1987), del Miguel Angel Monge (suposo que de l'Opus Dei, o simpatitzant), però no el vaig localitzar a cap biblioteca; si n'hagués trobat un exemplar, també l'hauria llegit. Finalment, com que no recordava bé la pel.lícula 'Camino' (2008), del Javier Fesser, inspirada en el cas de l'Alexia, la vaig tornar a veure.
Després de tot això, penso diferents coses. Una, que la Victòria Molins que va escriure 'Alexia' el 1986 era una persona diferent de la Victòria Molins actual, ja que el 1986, del text d'Alexia, del seu contingut i la seva intenció exemplaritzant, sembla que llavors la seva espiritualitat, la de la Victòria Molins, era molt semblant a la de l'Opus Dei, de la qual avui sembla que se'n mostra bastant distant, que no hi vulgui tenir res a veure (sigui dit de passada, això els ha passat a bastantes persones, que en un moment de la seva vida es van sentir properes a l'Opus Dei i que posteriorment més aviat ho han ocultat).
No hi ha res a dir, tots evolucionem, també les monges, i sovint ens reinventem més o no tant les nostres biografies... Però potser hauria estat bé, alguna referència d'aquest tipus, per part de la Victòria Molins, al parlar el 2013 del seu llibre de 1986. Em sembla que hauria sigut una mica més elegant, i honest.
Pel que fa a la pel.lícula, trobo que "normalitza" molt la imatge que de l'Alexia en dona la Victória Molins, ja que a la pel.lícula és una nena més normal, no tan religiosament rara i beata com la que surt al llibre. Òbviament, la pel.lícula no pretén ser una hagiografia de la vida real de l'Alexia (a diferència del llibre de la Victòria Molins, i suposo que també del de Miguel Angel Monge), sinó que a partir d'alguns elements de la vida de l'Alexia, barrejats amb molts altres elements, inventats o que tenen diferents orígens, presenta un "relat", des del punt de vista de Javier Fesser, sobre la naturalesa i el funcionament de l'Opus Dei.
D'altra banda, des d'aquest punt de vista presentat a partir d'un "conglomerat d'elements heterogenis", siguin aquests elements inventats o no en relació amb la vida de l'Alexia, la veritat és que a mi, d'un en un, no n'hi ha cap que no em lligui amb diferents històries o comportaments sobre l'Opus Dei que he conegut. En aquest sentit, crec que es pot dir que la pel.lícula és una ficció basada en diferents fets reals. I des d'aquest punt de vista de "ficció cinematogràfica", considero que estan fora de lloc algunes crítiques que se li van fer des de l'entorn de l'Opus Dei o la família de l'Alexia.
Crec també que la pel.lícula, amb alguns personatges no tan exagerats, més equilibrats, i amb algunes escenes retallades (de vegades trobo que es fa pesada), i també amb algunes escenes eliminades (no veig la necessitat de les escenes de "carnisseria" al quiròfan), seria igual d'interessant i més fàcil de veure, i de passada donaria una imatge més real de l'Opus Dei. Per exemple: trobo que el personatge de la mare arriba a ser esperpèntic, quan la mare que descriu la Victòria Molins és bastant diferent, també molt religiosa, però alhora maternal i càlidament propera a la filla. Posar de manifest això que dic seria molt fàcil, només caldria reproduir aquí diàlegs del llibre i diàlegs de la pel.lícula (però fer-ho m'obligaria a rellegir fragments del llibre i tornar a veure fragments de la pel.lícula, i ara em fa mandra).
Per acabar, un últim apunt: tenint en compte la importància de la proporció de ficció, crec que hauria sigut més elegant, i just, al final de la pel.lícula no esmentar l'Alexia González-Barros, perquè encara que el director potser va considerar (m'imagino que va ser així), que era un homenatge a ella, no cal ser gaire espavilat per adonar-se que, sobretot a la família (i potser també a altres persones de l'Opus Dei, però això ja em sembla secundari), li havia de desagradar, aquesta referència a l'Alexia, tenint en compte la proporció tan gran "d'invenció" (en relació amb la vida real de l'Alexia) que hi ha a la pel.lícula.
