"Lo he enseñado constantemente con palabras de la Escritura Santa: el mundo no es malo, porque ha salido de las manos de Dios, porque es criatura suya, porque Yaveh lo miró y vio que era bueno. Somos los hombres los que lo hacemos malo y feo, con nuestros pecados y nuestras infidelidades."
Amb frases més o menys semblants, és igual quin mossèn, monja, sant, papa o bisbe ho digui: és una idea bàsica del cristianisme. Una idea que alhora es fa compatible amb la idea d'un Déu bo i misericordiós, que paradoxalment, ja que tot ho va crear ell, se suposa que també va crear els terratrèmols, les inundacions, les sequeres, les malalties físiques i mentals, el dolor, les epidèmies... Tot això, "Yaveh lo miró y vio que era bueno". Deunidó.
En aquest cas, la cita inicial és un fragment de la "Homilía pronunciada por el Excmo. y Revmo. Sr. Mons. Josemaría Escrivá de Balaguer, Gran Canciller de la Universidad de Navarra, durante la Misa celebrada en el campus de la Universidad, con ocasión de la Asamblea General de la Asociación de Amigos, 8 de octubre de 1967".
Aquesta homilia l'he trobada tirada al carrer, ben enquadernada, amb l'única referència editorial "Pamplona MCMLXVII". Ha sigut una troballa insòlita, perquè anava acompanyada d'uns quants exemplars dels llibres 'Surco', 'Forja', 'Camino' i 'Via Crucis', escrits tots pel "Gran Canciller". A la pila (estava al costat d'una paperera), també hi havia 'Amigos de Dios', del mateix autor. I el llibre 'El Fundador del Opus Dei', d'Andrés Vázquez de Prada, i diferents volums de 'Hablar con Dios', de Francisco Fernandez Carvajal. I altres llibres, llibrets i quaderns, habituals en els ambients de l'Opus.
En un dels llibres, hi ha una petita cartolina a dins amb aquesta nota: "NO MOVER DEL ORATORIO". A partir d'aquí, una hipòtesi: l'origen d'aquest munt de llibres i quaderns podria ser un pis de l'Opus? Tot i que alhora és estrany, perquè aquesta gent no acostuma a ser tan descurada, acostuma a ser més primmirada, amb aquestes coses... (1)
Alguns llibres els arreplego, perquè m'agrada anar ampliant la meva petita biblioteca sobre l'Opus. Uns dels que em fan més il.lusió són els de Francisco Fernandez Carvajal, al qual la meva mare li tenia molta devoció. S'escrivia amb ell, i de tant en tant me'n parlava: "Don Francisco s'ha interessat pel que feies"... Pobre mare meva, fullejo aquests llibres i m'entra aquesta tristesa de quan penso en ella llegint amb devoció aquests textos, per a mi tan insubstancials, tan banals, i tan poc empoderadors...
(1) En alguns hi ha una adreça, "Provenza 302". I el cas és que els trobo molt a la vora d'aquesta adreça (el 2 de maig, entre les 3 i les 4 de la tarda).
