"Dicho esto, el presente apartado sobre la distinción entre hombres y mujeres en el contexto de unidad de vocación y diversidad de miembros en el Opus Dei podría terminar aquí. Sin embargo (...) la presencia de la mujer en el Opus Dei (...) constituye además un presupuesto necesario para que en el Opus Dei exista de hecho un espíritu de familia (...) Es este el contexto eclesiológico preciso en el que se encuadra el trabajo de 'administración doméstica' (...) que corre a cargo de las mujeres de la Prelatura (...) Algunas de las Numerarias (...) se dedican profesionalmente a este trabajo doméstico (...) su dedicación a las labores domésticas es la expresión de la conjunción de la disponibilidad propia de todas las Numerarias con una efectiva dedicación principal (...) a las tareas domésticas, necesaria para que toda la labor apostólica tenga el ambiente de familia cristiana que le corresponde según el espíritu del Opus Dei." Fernado Ocáriz. (1)
El que diu Fernado Ocáriz em sembla rellevant per dos motius. El primer la data, 1993, és a dir, 65 anys després que mossèn Escrivá rebés la inspiració divina de fundar l'Opus (i 54 anys després de la publicació de Camino, i 18 anys després de la mort de mossèn Escrivá).
El 1993 en la societat havien canviat moltes coses, suposo que fins i tot dins de l'Opus, però aquesta en concret, aquesta diferència entre homes i dones seguia vigent: "com sempre", havien de ser les dones les que s'havien d'encarregar de cuinar, fer la bugada, netejar els vàters, etc. no només dels seus pisos sinó també dels dels homes. I no per alguna raó capriciosa, sinó per un motiu ben argumentat, per tal que a les cases de la gent de l'Opus hi hagués "ambient de família cristiana". (2)
El segon motiu és l'autor, Fernado Ocáriz, que no era ni és cap personatge qualsevol dins de l'Opus, sinó l'actual "Padre" (des de principis del 2017; és el tercer successor de mossèn Escrivá, després d'Alvaro del Portillo i Javier Echevarría).
I a sobre passa una altra cosa, més personal, i és que la meva mare el coneixia. Quan el 1993 es publica aquest llibre amb aquestes opinions, ella feia anys que coneixia Fernado Ocáriz: de tant en tant s'escrivien, mantenien un contacte periòdic. I això em sembla significatiu perquè és un indici dels referents que ella tenia i del tipus d'orientacions que podia rebre. (3) (4)
Del tipus d'orientacions que podia rebre en relació al paper social que li corresponia com a dona, és a dir, per tal de ser "una bona esposa i mare catòlica" i una bona supernumerària de l'Opus.
--
(1) Fernado Ocáriz. "La vocación al Opus Dei como vocación en la Iglésia". Dins de "El Opus Dei en la Iglesia" (P. Rodríguez, F. Ocáriz, JL. Illanes). Rialp, 1993 (p.190, 191)
(2) De la condició de la dona dins de l'Opus ja n'he parlat molt, aquesta nota no és cap novetat, només un apunt més.
(3) D'aquella correspondència, en conservo algunes cartes (de les que ell li havia enviat a ella).
(4) Llavors Fernado Ocáriz encara no era "Padre", era Consultor de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, Académic de la Pointifícia Acadèmia Teològica Romana i Professor de Teologia Fundamental i Dogmàtica a la Pontifícia Universitat de la Santa Creu (segons consta a les tapès del llibre).
